Chapter 7 The Catalan Counties
in The Taifa KingdomsSearch for other papers by Xavier Ballestín in
Current site
Google Scholar
PubMed
Sofortzugang erwerben (PDF-Download und unbegrenzter Online-Zugang):
Sofortzugang erwerben (PDF-Download und unbegrenzter Online-Zugang):
Cantar de Mio Cid, ed. Alberto Montaner, introd. Francisco Rico, Barcelona: Centro para la Edición de los Clásicos Españoles, Galaxia Gutenberg—Círculo de Lectores, 2007.
Gestes dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó. Gesta comitum Barchinone et regum Aragonie, ed. S.M. Cingolani, trans. R. Álvarez Masalias, Santa Coloma de Queralt: Obrador Eddendum, Publicacions Universitat Rovira i Virgili, 2012.
Ibn al-Abbār, Kitāb al-ḥulla al-siyarāʾ, ed. H. Muʾnis, 2 vols., Cairo: Dār al-Maʿārif, 1963.
Ibn al-ʿArabī, Abū Bakr, Kitāb Shawāhid al-jilla, ed. Muḥammad Yaʿlā, in Tres textos árabes sobre beréberes en el occidente islámico, Fuentes Arábico-Hispanas, 20, Madrid: Agencia Española de Cooperación Internacional—Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1996, 376–382; trans. S. Gaspariño García, Historia de al-Andalus según las crónicas medievales. 1008–1031. La fitna. El colapso del califato XV, Lorca: Editorial Fajardo el Bravo, 2011, 138–142.
Ibn Bassām, al-Dhakhīra fī maḥāsin ahl al-Jazīra, ed. Iḥsān ʿAbbās, 8 vols., Libya-Tunis: Dār al-Thaqāfa, 1975–1979.
Ibn ʿIdhārī, al-Bayān al-mughrib fī akhbār mulūk al-Andalus wa-l-Maghrib, ed. E. Lévi-Provençal and G.S. Colin, Beirut: Dār al-Thaqāfa, 1983; trans. F. Maíllo Salgado, La caída del califato de Córdoba y los reyes de taifas (al-Bayān al-Mugrib), Salamanca: Universidad de Salamanca, 1993.
Ibn Khaldūn, Taʾrīkh al-ʿibar, ed. Khalīl Shiḥāda and Suhayl Zakkar, 8 vols., Beirut: Dār al-Fikr, 2001.
Ibn Khāqān, Qalāʾid al-ʿiqyān fī maḥāsin al-aʿyān, Marseille-Paris, 1860, repr. Tunis, 1966.
Ibn al-Khaṭīb, Kitāb Aʿmāl al-aʿlām li-man būyiʿa qabla al-iḥtilām min mulūk al-islām, [partial] ed. E. Lévi-Provençal, Beirut: Dār al-Makshūf, 1956.
Liber maiolichinus de gestis Pisanorum illustribus, ed. Carlo Calisse, Rome: Istituto Storico Italiano, 1904.
al-Maqqarī, Nafḥ al-ṭīb fī ghuṣn al-Andalus al-raṭīb, ed. Iḥsān ʿAbbās, Beirut: Dār Ṣādir, 1988.
Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I, ed. and dir. Gaspar Feliu and Josep M. Salrach, coord. M. Josepa Arnall, Ignasi J. Baiges, Pere Benito, Rafael Conde, Victor Farias and Lluís To, 3 vols., Barcelona: Fundació Noguera, 1999.
Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV, ed. and dir. Ignasi J. Baiges, Gaspar Feliu and Josep M. Salrach, with Pere Benito, Rafael Conde, Victor Farias, Pere Galceran, Margot Pons, Núria Sadurní and Alberto Torra, 4 vols., Barcelona: Fundació Noguera, 2010.
Zurita, Jerónimo, Anales de la Corona de Aragón I, ed. A. Canellas López, Saragossa: Institución Fernando el Católico, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1967.
Ariza Armada, A., “De la legitimidad ḥammūdí a la legitimidad almorávide. La moneda de taifas (siglo V/XI),” in OMNI SI1 5 (2014), 115–132.
Balaguer, A.M., Del mancús a la dobla. Or i pàries d’Hispània, Barcelona: Asociación Numismática Española—Societat Catalana d’Estudis Numismàtics—Institut d’Estudis Catalans, 1993.
Balañá i Abadia, P., L’islam a Catalunya (segles VIII–XII), Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1997– .
Ballestín Navarro, X., Al-Mansur y la dawla ‘amiriyya. Una dinámica de poder y legitimidad en el occidente musulmán medieval, Barcelona: Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona, 2004.
Ballestín, X., Almansor i la destrucció de Barcelona. De les cendres del Regomir a l’ultimàtum d’Hug Capet, Barcelona: Editorial Base, 2015.
Ballestín Navarro, X., “La subsidiariedad de al-Ándalus en la construcción de la identidad nacional catalana: la práctica del arabismo, la destrucción de Barcelona (985) y el papel de Almanzor,” in M. Fierro and A. García Sanjuán (eds.), Hispania, Al-Ándalus y España. Identidad y nacionalismo en la historia peninsular, Madrid: Marcial Pons, 2020, 149–159.
Barceló, M., “L’or d’al-Andalus circulant als comtats catalans entre 967 i 1100: un or vist i no vist?,” in Symposium Numismático de Barcelona, Barcelona: Societat Catalana d’Estudis Numismàtics—Asociación Numismática Española, 1979, 313–327.
Bariani, L., Almanzor, San Sebastián: Editorial Nerea, 2003.
Barton, T.W., Victory’s shadow. Conquest and governance in Medieval Catalonia, Ithaca: Cornell University Press, 2019.
Benet i Clarà, A., El procés d’independència de Catalunya (897–989), Sallent: Institut d’Arqueologia, Història i Ciències Naturals, 1988.
Benito i Monclús, P., “Els primers pelegrins catalans a Sant Jaume de Compostel·la (segles XI–XII): identitat, perfil social i procedència geogràfica,” in El camí de Sant Jaume i Catalunya. Actes del congrés internacional celebrat a Barcelona, Cervera i Lleida els dies 16,17 i 18 d’octubre de 2003, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007, 111–123.
Bisson, T.N., “The problem of feudal monarchy: Aragon, Catalonia, and France,” in Speculum 53, no. 3 (1978), 460–478.
Bisson, T.N., The crisis of the twelfth century. Power, lordship, and the origins of European government, Princeton: Princeton University Press, 2009.
Bonnassie, P., Catalunya mil anys enrera. Creixement econòmic i adveniment del feudalisme a Catalunya, de mitjan segle X al final del segle XI. Volum I. Economia i societat prefeudal, Barcelona: Edicions 62, 1979. Volum II. Economia i societat feudal. Barcelona: Edicions 62, 1981.
Bramon, D., “La batalla de Albesa: nuevas aportaciones. La batalla de Albesa (25 de febrero de 1003) y la primera aceifa de ʿAbd al-Malik al-Muzaffar (verano del mismo año),” in Anaquel de Estudios Árabes 6 (1995), 21–27.
Bramon, D., De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010 (continuació de l’obra de J.M. Millàs i Vallicrosa), Vic-Barcelona: Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives—Institut d’Estudis Catalans, Eumo Editorial, 2000.
Bruce, T., “An intercultural dialogue between the Muslim taifa of Denia and the Christian county of Barcelona in the eleventh century,” in Medieval Encounters 15 (2009), 1–34.
Catlos, B.A., Infidel kings and unholy warriors. Faith, power, and violence in the age of Crusade and jihad, New York: Farrar, Straus, and Giroux, 2014.
Chandler, C.J., Carolingian Catalonia. Politics, culture, and identity in an imperial province, 778–987, Cambridge: Cambridge Universtiy Press, 2019.
Cingolani, S.M., La formació nacional de Catalunya i el fet identitari dels catalans (785–1410), Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Presidència—Centre d’Història Contemporània de Catalunya, 2015.
Corsà Garrofé, J., “Reconstrucción del paisaje fronterizo en el norte de Lleida en la fase de la conquista cristiana,” in Intus-Legere Historia 11, no. 2 (2017), 10–34.
D’Abadal i de Vinyals, R., Els primers comtes catalans, Barcelona: Teide, 1958, reed. Barcelona: La Magrana, 2011.
De Epalza, M., “El Cid y los musulmanes: el sistema de parias-pagas, la colaboración de Aben-Galbón, el título de Cid-León, la posadita fortificada de Alcocer,” in El Cid en el valle del Jalón. Simposio Internacional, Calatayud: Centro de Estudios Bilbilitanos-Institución Fernando el Católico, 1991, 103–121.
Feliu, G., “La Catalunya carolíngia,” in Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 31 (2020), 79–93.
Fierro, M., and A. García Sanjuán (eds.), Hispania, Al-Ándalus y España. Identidad y nacionalismo en la historia peninsular, Madrid: Marcial Pons, 2020.
Fité i Llevot, F., and E. González i Montardit, Arnau Mir de Tost. Un senyor de frontera al segle XI, Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2010.
Fletcher, R., El Cid, Madrid: Editorial Nerea, 1989.
Fontana, J., La formació d’una identitat. Una història de Catalunya, Vic: Eumo Editorial, 2014.
Freedman, P., The origins of peasant servitude in medieval Catalonia, Cambridge: Cambridge University Press, 1991.
Freedman, P., “Peasant servitude in mediaeval Catalonia,” in Catalan Historical Review 6 (2013), 33–43.
García-Guijarro Ramos, L.B., “The papacy and the political consolidation of the Catalan counties, c. 1060–1100: A case study in political strategy,” in Journal of Medieval Military History 15 (2017), 103–117.
Gaspar Remiro, M., Historia de la Murcia musulmana, Saragossa: Tip de Andrés Uriarte, 1905; repr. Murcia: Academia Alfonso X el Sabio, 1980.
Grifoll, I., “The culture (ninth—twelfth centuries): Clerics and troubadours,” in Flocel Sabaté (ed.), The Crown of Aragon. A singular Mediterranean empire, corr. Chris Boswell, Leiden: Brill, 2017, 125–149.
Guichard, P., De la expansión árabe a la reconquista: Esplendor y fragilidad de al-Andalus, Granada: Fundación el Legado Andalusí, 2000.
Guichard, P., Al-Andalus frente a la conquista cristiana. Los musulmanes de Valencia (siglos XI–XIII), Valencia: Biblioteca Nueva—Universitat de València, 2001.
Guichard, P., and B. Soravia, Los reinos de taifas. Fragmentación política y esplendor cultural, Málaga: Editorial Sarriá, 2006.
Guidi Sánchez, J.J., De Tárraco a Terrachona. De la Tarragona visigoda a la medieval (segles VII–XII): els condicionants clàssics en la nova arquitectura feudal. Documentació arqueològica i fonts històriques d’un patrimoni monumental, Tarragona (PhD Diss.): Departament d’Història i d’Història de l’Art, Universitat Rovira i Virgili, 2016.
Hernández Cardona, F.X., Història militar de Catalunya. Vol. I: Dels íbers als carolingis, Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 2001. Vol. II. Temps de conquesta, Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 2002.
Jarrett, J., “Currency change in pre-millennial Catalonia: Coinage, counts and economics,” in The Numismatic Chronicle 169 (2009), 217–243.
Jarrett, J., Rulers and ruled in frontier Catalonia, 8890–1010: Pathways of power, Suffolk—Rochester: The Royal Historical Society—The Boydell Press, 2010.
Kosto, A., “The elements of practical rulership: Ramon Berenguer I of Barcelona and the revolt of Mir Geribert,” in Viator 47, no. 2 (2016), 67–94.
Lacarra, J.M., “Aspectos económicos de la sumisión de los reinos de taifas (1010–1102),” in J. Maluquer de Motes (ed.), Homenaje a Jaime Vicens Vives i, Barcelona: Universidad de Barcelona, Facultad de Facultad de Filosofía y Letras, 1965, 255–277.
Laliena Corbera, C., La formación del estado feudal. Aragón y Navarra en la época de Pedro I, Huesca: Insituto de Estudios Altoaragoneses, 1996.
Martínez Enamorado, V., and A. Torremocha Silva, Almanzor y su época. Al-Andalus en la segunda mitad del siglo X, Málaga: Editorial Sarriá, 2003.
Menéndez Pidal, R., La España del Cid, 2 vols., Buenos Aires—Mexico City: Espasa-Calpe Argentina, 1943.
Montaner, A., El Cid en Aragón, Saragossa: Caja de Ahorros de la Inmaculada de Aragón, 1998.
Negre Pérez, J., En els confins d’al-Andalus. Territori i poblament durant la formació d’una societat islàmica a les Terres de l’Ebre i el Maestrat, Benicarló: Onadaedicions.com, 2020.
Negro Cortés, A.E., “Explotación económica de los musulmanes del valle del Ebro: parias y almotexenas abonadas a los reinos de Aragón y Navarra durante el siglo XI,” in Aragón en la Edad Media 28 (2017), 199–220.
Negro Cortés, A.E., “Los pagos de parias como generadores de poder en los Condados Catalanes (1035–1076),” in Vínculos de Historia 8 (2019), 232–248.
Nusseibeh, S.A., A comparative study of taʾifa states c. 1018–1094 with special reference to Valencia and Zaragoza, London (PhD Diss.): King’s Colllege, 1993.
Pezzi, E., “Sobre el origen del vocablo ‘parias’ (estudio lingüístico),” in Andarax 9 (1979), 33–35.
Porrinas González, D., El Cid. Historia y mito de un señor de la guerra, Madrid: Desperta Ferro Ediciones, 2020.
Puy, A., “Tracking down the glitter of gold in the diplomatari of Santes Creus,” in Imago Temporis. Medium Aevum 7 (2013), 175–224.
Retamero Serralvo, F., “Tādmekka, los taifas y los feudales. De nuevo sobre la moneda fiscal y la moneda feudal,” in L’incastellamento. Actes des rencontres de Gérone (26–27 novembre 1992) et de Rome (5–7 mai 1994), Rome: École Française de Rome, 1998, 141–155.
Rosado Llamas, M.D., La dinastía ḥammūdí y el califato en el siglo XI, Málaga: Servicio de Publicaciones, Centro de Ediciones de la Diputación de Málaga, 2008.
Sabaté, F., “The Catalonia of the 10th to 12th centuries and the historiographic definition of feudalism,” in Catalan Historical Review 3 (2010), 31–53.
Sabaté, F., Percepció i identificació dels catalans a l’edat mitjana. Discurs de recepció de Flocel Sabaté i Curull com a membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica, llegit el dia 20 d’octubre de 2016, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Secció Històrica-Arqueològica, 2016.
Salrach Marès, J.M., “La història de Catalunya, avui. La llarga edat mitjana,” in Butllletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 25 (2014), 261–297.
Salrach Marès, J.M. (dir.), Naixement de la nació catalana. Orígens i expansió. Segles IX–XIV, Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 2017.
Sarr, B. (ed.), Ṭawāʾif. Historia y arquelogía de los reinos de taifas. [Siglo XI], Granada: Alhulia, 2018.
Sénac, P., and C. Laliena Corbera, 1064, Barbastro. Guerra santa y yihad en la España medieval, Madrid: Alianza Editorial, 2020.
Sobrequés i Callicó, J., and M. Morales i Montoya, Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya, Barcelona: Editorial Base, 2011.
Sobrequés i Vidal, S., Els grans comtes de Barcelona, Barcelona: Editorial Base, 2011.
Suñé Arce, J., Ǧihād, fiscalidad y sociedad en la Península Ibérica (711–1172): evolución de la capacidad militar andalusí frente a los reinos y condados cristianos, Barcelona (PhD Diss.): Departament d’Història i Arqueologia, Universitat de Barcelona, 2017.
Suné Arce, J., “Was the Umayyad caliphate of Córdoba as strong as Arab chroniclers claimed?,” in Al-Masāq 31, no. 1 (2018), 1–15.
Suñé Arce, J., Guerra, ejército y fiscalidad en al-Andalus (ss. VIII–XIII). De la hegemonía musulmana a la decadencia, Madrid: La Ergástula, 2020.
Suñé Arce, J., “La batalla del Guadiaro (21-06-1010) en el Muqtabis de Ibn Hayyyan,” in Índice Histórico Español 136 (2023), 46–68.
Torró, J., “The eastern regions of al-Andalus before the conquest by Catalonia-Aragon: An overview,” in Catalan Historical Review 5 (2012), 11–27.
Viguera Molins, M.J., “Capítulo II. Las taifas. Andadura andalusí de la taifa de Murcia,” in M.J. Viguera (ed.), Los reinos de taifas. Al-Andalus en el siglo XI, Historia de España de R. Menéndez Pidal VIII-1, Madrid: Espasa-Calpe, 2000.
Zimmermann, M., “Le rôle de la frontière dans la formation de la Catalogne (IX–Xème siècle),” in Aragón en la Edad Media: sesiones de trabajo, Zaragoza: Universidad de Zaragoza, Departamento de Historia Medieval, Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos, 1993, 7–29.
Zimmermann, M., Naissance de la Catalogne (VIIIe–XIIe siècle), Limoges: Presses universitaires de Limoges, 2019.
| Insgesamt | Letzte 365 Tage | In den letzten 30 Tagen | |
|---|---|---|---|
| Aufrufe von Kurzbeschreibungen | 545 | 520 | 45 |
| Gesamttextansichten | 7 | 6 | 0 |
| PDF-Downloads | 9 | 7 | 0 |
Ressourcen-Center
Allgemeine Geschäftsbedingungen | Datenschutzrichtlinien | Cookie Settings | Erklärung zur Barrierefreiheit | Impressum | Sitemap | Copyright © 2016-2025